Atrevir-se a canviar: innovació i transformació de l’educació

La millora i l’efectivitat de l’escola, per diferents raons i interessos, s’ha convertit en una prioritat. Mentre alguns governs, grups i organitzacions poden sentir-se motivats pel seu desig de ser competitius en un mercat global, altres consideren la millora i l’efectivitat com una manera fonamental de respondre al desenvolupament personal i social dels individus i als reptes de l’equitat en un món de creixents conflictes i desigualtats.
Moltes iniciatives de millora de l’ensenyament s’han convertit en perspectives de gestió que no posen en qüestió la ‘gramàtica’ de l’escola (per exemple, la disposició de les aules, les pràctiques organitzatives estandarditzades de divisió de l’espai i del temps, la classificació de l’alumnat i llur assignació a grups de edat, la compartimentació del coneixement en 'assignatures'). El propi concepte d’innovació ha estat devaluat per reformes educatives que no han tingut en compte el coneixement pedagògic basat en la investigació i la pràctica. Reformes que poden portar a pràctiques docents encaminades a fer que alguns individus arribin a uns determinats objectius, però que no són adequades si el que es vol és donar resposta a les demandes educatives de la societat actual i oferir a tota la població un lloc per a aprendre i desenvolupar-se.

En aquest context, és fonamental considerar la proposta del congrés com una invitació a atrevir-se a canviar, a explorar els problemes educatius des de les seves ‘arrels’ i a fer atenció als temes emergents a l’escola, el sistema educatiu i la societat, a partir de dues qüestions bàsiques:

• ¿És possible traspassar els límits actuals de les estructures organitzatives i simbòliques de la escola?
• ¿És possible imaginar la possibilitat d’anar més enllà i trencar els límits que imposen les regles de la ‘gramàtica’ de l’escola?

Així doncs, es convida els participants d’aquest congrés a valorar com la política, la investigació, la gestió i les pràctiques educatives innovadores i transformadores poden ajudar les escoles a canviar les regles tradicionals que impedeixen la seva millora i efectivitat amb la finalitat de desenvolupar una “gramàtica” de l’escola més flexible i amb nous significats.
Aquesta perspectiva s’explorarà mitjançant vuit eixos temàtics:

• Experiències educatives que qüestionen la ‘gramàtica’ de l’escola. Investigacions, polítiques i pràctiques educatives encaminades a la transformació profunda dels sistemes educatius. El paper dels investigadors, el professorat, l’alumnat, les famílies, la comunitat educativa i els sistemes socials. Pràctiques innovadores en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a suport a la innovació i al canvi. Reptes i possibilitats.

• De la reforma educativa a la transformació de la educació.
L’eficàcia i la millora de l’escola com un procés continu; innovació progressiva. Estratègies multinivell per a fomentar i fer sostenible la innovació orientada al millorament. Sistemes de supervisió, avaluació i suport. Desenvolupament professional, transferència i intercanvi.

• El paper de la direcció en la reestructuració del temps, l’espai i el currículum. Els reptes de l’equip directiu en la reestructuració del temps, l’espai el currículum. Replantejament de la ‘gramàtica’ de l’escola. Autonomia dels centres, accountability i lideratge pedagògic. Desenvolupament professional del personal directiu orientat al canvi, la millora i la innovació.

• Nou alumnat en les institucions educatives: inventant formes d’ensenyar i aprendre. Noves perspectives d’ensenyament i aprenentatge en escoles amb poblacions multiculturals. Nous entorns d’ensenyament i aprenentatge per a pràctiques educatives innovadores. Necessitats educatives de l’alumnat en relació a les representacions emergents sobre la infància i la joventut. Ensenyament, aprenentatge i avaluació per a la comprensió.

• Formació del professorat basada en la investigació: tenir en compte la vida i les trajectòries de los docents. La formació inicial i permanent del professoral com a procés d’investigació permanent. La formació del professorat més enllà de la reforma. La visió del professorat i les seves condicions de treball. Els docents com a intel·lectuals públics. Formació docent per a afrontar els desafiaments de la societat actual, inclosa la influència i la utilització de les TIC.

• Educació inclusiva: repensar la democràcia en els entorns educatius. Repensar els rols i les funcions de l’escola pública. Democràcia i relacions de poder en el sistema educatiu i en els centres. Formes d’abordar l’educació de la població amb necessitats educatives especials (estudiants amb dificultats físiques, emocionals i cognitives; nous immigrants, escoles en àrees marginals i deprimides).

• Més enllà de les comunitats d’aprenentatge: noves expressions de la ciutadania a través de la participació de la comunitat educativa. Construcció i manteniment de comunitats educatives. Experiències, recursos, estratègies i condicions culturals i polítiques. Participació del professorat, pares i mares, estudiants, institucions i organitzacions locals. Micropolítiques de les comunitats educatives. El paper de l’Administració i dels equips directius en el desenvolupament i manteniment de les xarxes de comunitats educatives.

• Creació de xarxes educatives: aproximacions alternatives a la col·laboració. Comunitats educatives de pràctica a nivell local i internacional. Temes culturals i lingüístics. Noves formes de col·laboració, el paper de las organitzacions externes. Xarxes horitzontals, relacions de poder en els projectes de col·laboració. El paper de les TIC en la promoció i sostenibilitat de xarxes educatives.